craftsworks: treball i preparació previa del fang per fer la peça
Barcelona, el Poblenou
La galeria d’art virtual
una petita mostra de ceràmica a la xarxa
esboços i dissenys previs
peces de fang
Coneixeu qui soc
Oriol Batlle, ceramista de Barcelona
Oriol
nen
Estudiant
adolescent
Ceramista
adult
M’agradaria comentar amb tu, que visites aquest site, un parella de cites:
- “Tota veritat passa per tres etapes. Primer, és ridiculitzada. Després, enfronta una forta oposició. Finalment, es considera que sempre ha estat una evidència.” (és allò que diuen que “una vez visto, todo el mundo es listo” o també “todo el mundo dice toro cuando ha visto el rabo”)
- DONA i CABELLS: “La dona és un animal amb cabells llargs i idees curtes”
Cal dir que la cita número 2 DONA i CABELLS va ser feta per una persona que considerava la seva mare com a molt frívola, de la que havia rebut missatges d’ella en el sentit que, tot i que se l’estimava, ell era insuportable i amb el que no s’hi podia viure. A més, el seu pare, a qui ell gairebé idolatrava, s’havia suïcidat i un dels motius que es varen filtrar era per la frivolitat de la seva esposa, o sigui, la mare de la persona que fa la cita.
Objectivament la mare de la persona que fa la cita vivia tal burgesa rica a Weimar per la fortuna que li havia deixat el seu difunt marit i se les donava de feminista mentre escrivia noveles pseudo-dramàtiques en la que les dones burgeses no podien alliberar-se dels seus marits, amb els que s’hi havien casat pels diners.
No tenia res a veure amb Meryl Streep.
* “La dona, tingui cabells llargs o curts, acostuma a tenir idees curtes. O sigui: miren el curt termini; el seu benestar/ voluntat ja versus les conseqüències que poden tenir les seves decisions a mig o llarg termini” -segons la personal experiència de finals s.XX i principis s.XXI-.
Ara un link musical:
Another interesting rock-punk version is “Mad Man Blues” (John Lee Hooker) by Dr Feelgood . It’s recommended the original album recorded.
℗ 1985 Grand Records
© 1989 Grand Records
Les idees, com la música, literatura, pintura o la ceràmica, acaben convertint-se en patrimoni de la humanitat. És per això que us comparteixo coses guais a part de les peces més famoses de ceràmica.
Com a tancament positiu de la pàgina us parafrasejaria més Arthur Schopenhauer. Si esteu i encara que us hi sentiu de sols heu de tenir en compte dues coses positives: una és que permet que hom es trobi a si mateix. L'altra és que t'evita estar amb altres.
Espero que t'agradi aquest site, la recomanció musical i el link video musical i compris més artesania, ceràmica i música.
A part de l’apartat “bloody clay” hi ha un parell d’anècdotes molt interessants i curioses que, al meu entendre, us podrien interessar.
Són les anècdotes de “La Nena salvatge” i la de “La nena de les llimones” que es mostren a continuació.
“Una manera de fer front als problemes que hom té és menjar patates fregides o altres coses així.” (ganxitos, estrellitas, bossa de cockteleo, fritos, pollos fritos, etc etc)
També hi ha la història amb arrels antiquíssimes ja que, en totes les cultures, hi ha hagut sempre la figura “come-come” o menja-minja però súper positiva. Ara passo a una imatge súper awesome on es veu la bandera del Team New Zealand a Barcelona.
El tema del “come-come” no es recorda ara mateix si va ser a una Vetlla Pasqual, a un Iftar o amb les galetetes del Pésaj. En una d’aquestes celebracions hi havia la figura enigmàtica de la Gran Vella Come-come ¹.
No hi anava pas per a la celebració religiosa o cultural doncs les menges que eren servides eren més del seu interès. Esperava cap al final de les celebracions per posar els queviures o deserts de la celebració al sarró, i així feia un estalvi. Ja podien ser de mel i fruits secs, de melmelada de préssec o de taronja, de fruits del bosc silvestres amb pasta de full i avellanes i ametlles. El sarró no filtrava.
I si això heu sabut acabeu, jo no us ho he contat.
Continuarem
¹ No es creu que fos durant els dies de Diwali, això no és segur. Veure també el Llibre de les Dones de Jaume Roig per si hi apareix la dona menja-minja.
En plan exclusiu us envio aquesta postal d’estiu des dels Hamptons de NY. The Hamptons, per si no ho sabeu, és un lloc súper exclusiu de descans i molt car, lloc on he estat invitat. No us dic si la persona que m’ha invitat és actriu o no, però és una persona important Forbes i Very Luxury.
És una mica com si ets amic d’un Forbes, ets Forbes as well.
És de lo millor de lo millor. Mostra fotogràfica:
Des d’aquí, tranquil·lament, aniré cap a Baltimore que és una ciutat dels US per a veure el match FC BARCELONA – AC MILAN, equips on han jugat jugadors com Gary Lineker, Diego Armando Maradona, Bernd Schuster -sabater-, Hansi Krankl, Cholo Sotil, Zlatan, Carles Reixach, Quimet Rifé o en Sadurní així com en Van Basten, Ruud Gullit, Schevxentko, Paolo Maldini, Carletto (Ancelotti) from Parma and AS Roma, Ibrahimovic and more players.
Nena de les llimones al Maresme.
A part de la nena que demanava llimones a les entrades i sortides de les esglésies (asking for lemons) però que era súper awesome i també sabia ballar sevillanes i sardanes, també hi ha la curiosa història de dues bestioles de carrer, en Hamid i en Moha. que vaig poder recuperar a base de fort entrenament en tennis de taula.
Aquesta ha estat la història de les dues bestioles de carrer (Street Beasty boys) que un dia hi eren i l’altre, també.
Ho sé, totes aquestes històries tenen un punt de dramatisme de nenes i nens i la no hidratació pel que voldria introduïr algo més positiu, tot i que les històries i anècdotes contades acostumen a acabar bastant bé o en tot cas no cal que hi entri el mestre Bardalet.
Aquí teniu un oil on canvas que és molt famós i awesome.
Al Palau. Hi havia la bilioteca que es mantenia gairebé com a principis de s.XX i allà anàvem a fer els deures entre l’hora de solfeig i la de piano. Era a principis dels anys 80. Ens trobàvem amb un altre nen que també anava a la biblioteca. El tema sistema era fer-nos l’insult més esgarrifós i maquiavèl·lic que algú pogués imaginar: “Merda de vaca amb herba seca del Montseny” o “Mosquit caganer amb cagarrines de caca vermella i pèls de mongeta bullida”, per exemple. Tal varen ser les picabaralles d’insults de caca, merda i pets d’insectes que la bibliotecària, quan ens veia, no ens deixava seure a la mateixa taula. Aquest fet va ser el principi de la decadència de l’assistència a la biblioteca. I ens vàrem tornar rodamons de carrer durant les hores d’entremig. Si més no, jo. De tant en tant ho intentava, però la la senyora de la biblioteca em feia seure en una altra taula o fora. Sempre podré culpabilitzar el Palau de la Música i la bibliotecària dels meus mals posteriors, o sigui, els actuals.
La infantesa té aquests traumes dels que mai et recuperes pel que, si et cal i tu hi creus, insulta tant com puguis.
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx